El gènere de la òpera sol ser de drama, i està acompanyat per una orquestra, present davant l'escenari (òbviament sense tapar els actors).
Sovint va precedida d'una introducció instrumental obertura. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada), que definia els primers espectacles lírics al final del segle XVI i començament del XVII.
Els elements indispensables de l'òpera són:
-El director: és l'encarregat de dirigir la orquestra. Dóna ordres als músics perquè puguin seguir la partitura segons l'entonació original de Puccini, mitjançant gestos amb les mans i altres indicacions.
La orquestra
-Cantants/actors: L'òpera tradicional consisteix en dos tipus de cant: recitatiu (semblant a una narració en la qual la música s'adapta a les paraules), declamació i ària; aquesta darrera es refereix a composicions per veu solista, en la que les paraules s'adapten a la música.
Les veus dels cantants d'òpera es distingeixen, en un primer nivell, en funció del sexe i la tessitura. Així, les veus femenines, de més greu a més aguda, són contralt, mezzosoprano i soprano; i les masculines baix, baríton, tenor,contratenor i sopranista.
Els personatges de Tosca són: Flòria Tosca (una cèlebre cantant d'òpera, enamorada perdudament del co-protagonista Mario Cavaradossi, pintor);Barón Scarpia (cap de policia, encapritxat de Tosca, mostra desitjos carnals capa ella); Angelotti (anterior cònsol de la república Romana).L'argument es divideix en tres actes:
-Primer acte: Es situa a l'església Sant'Andrea della Valle. Ens introdueix el pintor Mario, que està dibuixant una devota que sol anar a pregar a l'església. Troba que Angelotti ha fugit de la presó, i vol refugiar-se a l'església. El protagonista, afí amb els ideals d'aquest, insisteix en amagar-lo a casa seva. Tosca entra, i al haver sentit veus, mostra la seva gelosia, conseqüència del seu amor. El protagonista ens explica que realment només té ulls per ella, tot i les seves pintures.
-Segon acte: Al palacio Farnese, les oficines de Scarpia. El personatge està obsessionat amb posseir carnalment a Tosca, al mateix temps que enxampar al fugitiu Angelotti.
Com a única pista té al pintor, i decideix torturar-lo fins que confessi on s'amaga el fugitiu. Tosca, veu horroritzada com torturen al seu amat, i Scarpia li dona la alternativa de confessar ella mateixa. Finalment, ella no pot aguantar més el patiment de Mario, i confessa. Tot i així, Scarpia decideix executar a Cavarossi. Li dona a Tosca la possibilitat d'evitar-ho, practicant sexe amb ell. Ella accedeix per salvar a Mario, assegurant que l'afusellament seria fals.
Abans de la violació, Tosca li clava un punyal a Scarpia, deixant-lo mort en l'acte.
-Tercer acte: Terraza superior del castillo de Sant'Angelo. Cavaradossi, davant dels ulls de Tosca, és falsament afusellat. Resulta ser real l'assassinat, i cau mort al terra. Tosca, al dar-se'n compte, puja a la terrassa on està el seu amat mort i decideix suïcidar-se saltant. Fi de la obra.
L'espectacle que vem presenciar va durar tres hores, amb un intermig de 30 minuts. Les veus eren en directe, a vegades superposades per els instruments que les acompanyaven. L'escenografia era rotativa canviant, al primer acte veiem una banda de l'escenografia, que representava l'interior de l'església. Al segon acte, aquesta mateixa peça girà, i deixà veure el despatx de Scarpia. Finalment, es va girar verticalment i vem poder veure la terrassa des d'on es tirà Tosca, i la presó on era empresonat Mario.
Anàvem acompanyats de efectes tals com fum, o confeti. Pels dispars van fer servir llum i un efecte sonor molt fort.
Aquesta obra em posà la pell de gallina, el primer acte es va fer una mica llarg, al ser una introducció, mentre que el segón i el tercer van passar volant. El personatge que més m'agradà fou Mario, que tenia una veu de tenor poderosa, i va realitzar imponents sols i duets juntament amb Tosca, també de molt bona veu.
Vaig trobar en falta algo de dansa implicada en l'obra, però no em va decepssionar. La meva escena favorita fou la última, quan l'actriu literalment es va deixar caure de l'escenografia, provocant una imatge molt poderosa.
En general, Tosca, subjectivament té un 9/10, tan sols fallant en la llargada (a vegades massa prolongada) i puntualment en la relació instrumental i vocal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada