Tomboy

Aquesta pel·lícula s'inicia amb un principi ambigu, que ens recorda a la personalitat de la protagonista.
La protagonista es una nena anomenada Laure, francesa, que no té clara la seva sexualitat, i ha triat la opció de vestir-se amb robes de noi.
Aquesta alternativa de vida l'aplica des de zero quan es muda la seva família a un poble nou, on coneix un grup d'amics, on només hi ha unaltre noia, i els fa creure a tots que és, realment, un noi. Inlosa la noia, de la que mes endavant s'enamora.
Trobem dos escenaris: el bosc i la casa.
A casa ens situa en un ambient més fret, tot i que familiar, al principi s'idealitza la família. El pare es carinyós, i la mare és embaraçada. La seva germana petita, per altre banda, té un vincle molt fort amb la protagonista, i no la jutja.
El bosc és on es troba per jugar amb els seus amics, és un ambient obert i amb colors vius, on és mostra tal i com ella és, tot i que aquest escenari, al igual que l'interior, canvia al llarg de la pel·licula.

El seu pare mostra suport en tot moment capa la seva forma de vida, mentre que la seva mare ho veu més a la llarga, i no es mostra d'acord amb la mentida que la seva filla ha dit a tothom, principalment perque al inici de curs els seus nous amics descobriran el seu nom real, i per tant el seu sexe. Tant és així que la seva mare, que representa la societat, l'obliga a confesar-se a tothom avans que es sapiga la veritat amb el temps. La germana petita, tot i saber la veritat durant gran part de la pel·licula, no només no s'hi oposa, sino que ho veu com un vincle més entre germanes, i li agrada ajuntar-se tant amb ella com amb els seus amics, tot i la mentida, i representa la innocència d'una ment que encara no s'ha vist perjudicada pels prejudicis de la societat. El pare representa la neutralitat.

Finalment, aquest film ens mostra la crueldat dels nens, quan saben la veritat, lo frets que són respecte els sentiments de la protagonista, la poca cura que mostren respecte fer-li mal.

És una pel·licula completa, que enamora des del primer moment, que et manté alerta i et decanta tota l'estona de banda de la protagonista. Et fa reflexionar sobre els prejundicis que té la societat actual, i concloure que no hem de jutjar a una persona per les aparences, sense saber res d'ella.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada