He triat aquesta foto de Thomas Struth ja que, tot i semblar feta de manera espontània, mostra un perfecte ordre, orientat capa el punt de fuga que seria l'arc que apreciem en el fons, amb tots els elements col·locats individualment sense sobreposar-se els uns amb els altres (difícil, ja que són persones en moviment).
Aquesta obra s'anomena pergamon museum 2. Juga amb les tonalitats de colors marrons, a les bores de la fotografia veiem com el marró s'enfosqueix, mentre quan s'aproxima al centre de la fotografia s'aclareix. Això centra la nostre atenció en el punt de fuga anomenat anteriorment, que es suporta en una paret plenament blanca.
Al ser un museu públic, l'artista va obtar per repetir sistemàticament la mateixa fotografia fins aconseguir el resultat que podem veure. És extremadament difícil aconseguir aquest nivell d'ordre, gairebé geomètric, d'un moment plenament rutinari sense preparació. Crec que tot el mèrit de l'obra rau en aquesta dada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada